Després del naufragi
Albert Sánchez Piñol
Data de publicació
24/02/2026
Pàgines
304
EAN
978-84-19721-75-4
Enquadernació
Cartoné amb sobrecoberta
Col·lecció
Univers
Sinopsis
Una novel·la d’aventures sobre llibertat i obsessió. L’obra que tanca el cercle que va obrir Victus.
«Em dic Ismael, Ismael Coficofin, i crec que vaig sobreviure només per explicar-vos aquesta història.»
Aquesta novel·la comença on acaba Moby Dick. Després que el vaixell Pequod s’hagi enfonsat per l’envestida de la gran i cruel balena blanca, Ismael és rescatat pel Lònia, una nau sotmesa a la dissort, un rumb erràtic i una capitania temerària. Si a Moby Dick, Ahab, un individu ambiciós més enllà de tota raó, entabana uns homes assenyats fins dur-los a l’abisme, al Lònia, una tripulació posseïda per una Idea desborda els límits de l’autoritat i porta la nau a un destí fatal.
El que no havien calculat era la naturalesa despietada i la força terrible del monstre blanc. A mig camí entre les obres de Salgari, Stevenson i les novel·les clàssiques d’aventures, Després del naufragi d’Albert Sánchez Piñol és un relat fascinant que també es pot llegir com a faula política i mostra, de forma universal, les passions i els dilemes de l’ànima humana.
«Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable.»
Autor
Albert Sánchez Piñol
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és autor de ficció, assaig i guions. La seva novel·la "La pell freda" és l’obra de ficció en català més traduïda de tots els temps. Com a novel·lista també és autor de "Pandora al Congo", "Fungus" i "El monstre de Santa Helena". Ha conreat el relat breu a "Les edats d’or" i "Tretze tristos tràngols". La seva novel·la històrica "Victus" és l’obra més internacional sobre la Guerra de Successió i el 1714, i va ser objecte de censura per part de les ambaixades espanyoles. El seu penúltim llibre és l’assaig "Les tenebres del cor", de temàtica africana, on relata les seves experiències amb els anomenats pobles «pigmeus».
© de la fotografia, Galdric Peñarroja
Il·lustrador
Aleu, Franc
Franc Aleu (Barcelona, 1966) és un artista audiovisual, dissenyador de projeccions i director d’òpera, reconegut per haver elevat l’ús d’elements visuals digitals en viu fins a crear entorns escènics immersius que difuminen la frontera entre la imatge projectada i l’escenografia física. La seva rellevància ha estat reconeguda acadèmicament: figura entre els cinquanta professionals seleccionats al llibre Fifty Key Theatre Designers d’Arnold Aronson (professor emèrit de Teatre a la Universitat de Columbia), com un dels noms clau en la història de l’escenografia des del Renaixement fins al segle xxi. Va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2012) per l’impacte de les seves creacions visuals. La seva obra inclou projeccions per a 24 òperes en grans teatres internacionals (Scala, Mariinsky, Liceu), iniciatives singulars com El Somni (2013) amb els germans Roca, i la direcció de Turandot (2019) al Liceu. Actualment centra la recerca en la intel·ligència artificial com a motor creatiu, aplicada a obres expositives, escèniques i especialment a nous projectes cinematogràfics.