Komorebi

Komorebi és la paraula japonesa per descriure la sensació dels raigs de sol passant a través de les fulles dels arbres.

«No som amigues: som mare i filla, però per sort el drama només ens agrada a les pel·lícules. Descobrim que ens caiem bé i ens agrada viatjar juntes, ara que potser és una mica tard perquè ella ja té la seva vida i jo he recuperat la meva.»

Aquest llibre no és només sobre un viatge al Japó, o sobre els llocs visitats, és sobretot la relació d’una mare i una filla durant el viatge, sobre la relació de l’autora amb el Japó, amb fragments de viatges anteriors, d’històries i de llocs i moments concrets. La història d’un amic japonès i el seu casament. La nit en un monestir budista, amb pregària inclosa. La trobada amb en Lovin’ Hood a Takanawa. Les pors geològiques i les llàgrimes atòmiques, l’escarabat gegant d’un roof restaurant a Kioto, els aeroports, els Onsens, els gats, els ocells… En definitiva, Komorebi, la llum entre les fulles és una crònica íntima que va més enllà del simple relat de viatge.

Si a Zugunruhe, la Fúlvia i el Jan van seguir l’anhel de Nord, a Komorebi, la Fúlvia i la Clàudia crearan una nova constel·lació de records i emocions.