La desastrosa teràpia de la Sara Bonsom

Trobar parella no hauria de ser un esport de risc… però aquí estem.

La Sara Bonsom és una dona independent (sí, a la força), de Barcelona (perquè algú ha de viure al centre del caos), mare soltera d’un nen de tres anys (l’única manera que ha trobat de tenir una família sense perdre la salut mental) i guionista a l’ombra del presentador estrella del programa més vist del país (traducció: fa la feina bruta mentre ell es penja les medalles, per variar i mai vist).

Amb la sensació que la seva vida és una adolescència eterna amb hipoteca, bolquers i cafè descafeïnat, la Sara decideix fer un pas endavant. Vol créixer (de veritat), viure amb una mica de consciència (la justa) i trobar una connexió que la faci sentir segura. En altres paraules —i sense pèls a la llengua—: vol una parella. Un home. Un de “normal”, o si més no, dins de la normalitat estadística si us plau. Que no sigui boig, ni narcisista, ni un Peter Pan emocional.

Però aquest objectiu, en una Barcelona cada cop més inhòspita i en una societat plena de gent que es fa selfies amb les seves inseguretats, és poc menys que una missió impossible. Els dotze treballs d’Hèrcules, comparats amb això? Un passeig per la Rambla en temporada baixa?